PROVA
Santa Anna de Claret

Paratge de Claret. Ctra. de Navarcles

Santa Anna era una imatge romànica del s. XIII que es venerava en una antiga capella rural sota l'advocació de Sant Salvador de Claret, situada a la veïna parròquia de Claret (avui desapareguda). Els santpedorencs n'eren molt devots, donat que era situada a només mitja hora de la vila, al costat del camí ral d'anar a Vic. L'any 1507, amb motiu d'haver deslliurat el poble d'una pesta, la vila la nomenà copatrona. Amb el pas dels anys el culte es feu més important fins que l'any 1762 els habitants de Santpedor li edificaren una nova i espaiosa capella adossada a l’església romànica de Santa Maria, ara més a prop del poble i hi traslladaren la imatge de la santa.

Amb motiu de la Guerra de Successió de l'any 1703 la vila de Santpedor li feu un vot de poble per haver-la deslliurat dels efectes destructors d'aquella guerra. Els santpedorencs sempre s'encomanaven a la seva patrona amb motius de pestes, epidèmies, guerres i sequeres, i qualsevol altra calamitat pública.

A poc a poc la devoció a Santa Anna va atraure gent de la comarca, i per la seva festa del 26 de juliol al voltant de la seva ermita es feia -i es fa actualment- un aplec que acull tots els visitants.

Durant la Guerra del Francès un altre cop el poble de Santpedor li feu un nou vot per haver deslliurat la vila de les incursions dels enemics. En acabar la guerra, l'any 1815, la família Ballaró de Santpedor instituí l'obligació de celebrar cada any una missa, coneguda com el Sermó del Bruc, per tal de donar gràcies a la santa per haver salvat la vida dels homes del sometent de Santpedor i per haver protegit la vila del saqueig i la destrucció.

Des d'aleshores Santa Anna i les Batalles del Bruc sempre han estat unides. L'any 1921 el Sometent estrenà una nova bandera i fou portada a la seva ermita el dia de la seva festa per tal que fos beneïda. Entre els assistents hi figurà el Diputat a Corts, Josep Creixell.

Cal tenir en compte que en el moment de la Guerra del Francès la població tenia un gran sentiment religiós i era molt creient. Si a això hi afegim que l'estament eclesiàstic inqüestionablement es posà al costat mateix dels poders civils i militars (alguns membres fins i tot capitanejaren els mateixos sometents, com a Manresa, Sallent i Santpedor), no ens ha de sorprendre gens que la tradició hagi fet responsables els sants locals de les proeses i victòries al port del Bruc: Manresa ho atribueix a la Immaculada i a Sant Fruitós, Igualada al Sant Crist d'aquella ciutat, i Santpedor als favors de la seva patrona Santa Anna.